A La Soledad 2008 - Pelicula, sinopsis, trailer, critica, comentarios.

A La Soledad

A La Soledad Dirección:José María Nunes
País:España
Año:2008
Género:Experimental
Guión:José María Nunes
Producción:Lluís Valentí y Cristina Valentí
Música:Christiaan de Jong, Albert Bosch, Jorge Nunes, Daniel Nunes y Eugeni Bigas
Fotografía:Raül Busquets
Montaje:José María Nunes
Estreno en España:06-06-2008

Reparto:José María Blanco, Christiaan de Jong, Roser Quera, Eugeni Bigas, Marc Clos, Lluís González, Toni Pujol, Roger Estrach, Juan Navarro, Ana Pardo, Oriol Urrutia, Kepa Atxa.

SINOPSIS:
Con "A la soledad", José María Nunes propone alcanzar "la edad del sol", conectar con el punto más remoto de la inteligencia. La soledad es el estado natural para enlazar con ella. Las estatuas de la calle, los personajes del teatro y los demás protagonistas manifiestan su maravillosa experiencia de soledad.

Trailers

Comentarios (5)

Comentarios

#1 Enviado por florencia | 2008-07-28 20:34:24
hola la pag esta muy buena y saque varias pelis para ver y sus argumentos la verdad me gusta muchosaludos attentamente

#2 Enviado por MIRIAM | 2008-07-04 06:39:30
es un poco pesadita la película. los actores: algunos muy bien, otros fatal!!

#3 Enviado por Noèlia | 2008-07-03 08:24:14
no me ha gustado mucho, la verdad...

#4 Enviado por Sara | 2008-06-15 12:45:55
Personalment m'ha emocionat. He disfrutat amb els diàlegs de tots els personatges, amb els seus pensamnets, amb la fotografia, música i detalls que no deixen indiferents a l'espectador. Espero arribar a l'edat del sol!!! gràcies Nunes.

#5 Enviado por jordi | 2008-06-08 20:32:48
M'ho he passat bé. Jugant a fer de crític em passa pel cap que és com una reunió d'amics en que cadasc'u expressa la seva en la forma que li és més pròpia: escrivint, fent música...però sempre amb la innocència del frasseig que surt de dins. El Nunes ho fa amb la càmera a la mà i amb gran bellesa, amb unes imperfeccions brillants (l'asincronía de la imatge i el so en algunes seqüències és molt emotiva -o,al menys a mi m'ho sembla-).He tingut la sort d'anar a una sessió en que el propi director s'ha dirigit personalment al públic (erem poquets) amb el seu discurs accelerat de respecte a l'individu, d'enuig fort pel sistema i (m'ha emocionat personalment)amb la mateixa refèrencia a les seves sensacions davant "la gioconda" que li vaig sentir ja fa més de 30 anys a la facultat d'enginyers en un cine-forum de "biotaxia". En aquella ocasió recordo que va dir quelcom semblant a "...la societat és un conjunt d'individualitats..." la qual cosa fa que sigui lógic rendir tribut a la soledat com a font de consciència y de creixement personal. El públic que avui hi havia tenia una mitja d'edat per damunt dels 50. Tinc curiositat per saber que en pensen els joves "fans" d'en Kim Ki Du, Wong Kar Way etc. Bé, m'ha agradat.Aneu-la a veure